10
Feb
10

Soul Atac: funk i malaltia a l’ànima

Esta és una colaboració de Marc Arenas, un dels incondicionals seguidors de Tránsito que ha participat habitualment amb els seus comentaris. Després de les entrevistes amb Vicente Fabuel i Ricardo Gener, seguim amb aquesta sèrie sobre el panorama actual de la música negra, sobre l’estat de la ràdio i la posibilitat de  portar a terme projectes especialitzats en géneres com el blues, el soul o el jazz.  Aquesta vegada parlem amb Soul Atac.

Andreu García

Andreu Garcia, guitarrista de Soul Atac

Grup valencià, i en valencià, composat per onze membres, tot i que hui, només hem pogut parlar amb un representant: Andreu, guitarra del grup. Són la formació capdavantera al País Valencià que canta soul en valencià. Tenen una presència notable als escenaris valencians des del 2004 ençà amb més de cent concerts al País Valencià. De moment han tret un disc, Soul Atac (2006), però estan a les portes d’editar-ne un de nou, Mercat Negre, aquest 2010. Com ells mateixa expliquen a la pàgina web, “per al gran James Brown, un Atac de Soul era el que sentia dins seu quan era posseït per la música. Era el moment del seu show en què es tirava al terra en estat d’èxtasi, embogit pel ritme, l’instant en què la seua ànima i la seua música es convertien en una sola cosa. En moments com eixe, ell es considerava un malalt de soul. I Soul Atac som també malalts de la música negra, malalts de Soul.”

Quan i com decidiu formar un grup basat en la música negra?

Crec que molta gent comença a tocar música negra perquè primer són uns bons oients i consumidors de blues, soul, funk… Almenys és el nostre cas. Nosaltres ens coneguerem intercanviant discos i formarem una banda de blues rock. Després ens passarem al funk i al soul, el gènere en el que ens sentim més a gust.

Com veieu l’estat actual de la música negra en València? (sales, vendes, públic, grups, revivals, status)

A València sempre hi han hagut bones bandes de soul, funk i jazz. The Goldfingers va ser una bona banda, també Dr Party, Electric Blues Band i Funktopussy. Ara hi han algunes bandes con Rabluptus Rai, Three Beans & Rice, Nou & Soul, Massa Feeling, Això sí, pràcticament la totalitat d’elles no tenen repertori propi i toquen versions. El cas de Soul Atac és prou insòlit –pensem- ja que tenim repertori propi i, a més a més, cantem en valencià.

Soul Atac al complet

Quines creieu que han sigut les principals transformacions que han sofert tots aquests estils al llarg del temps?

Moltes, però tot parteix i torna sempre als mateixos referents. Tot comença amb el jazz i el blues, després el soul, el funk. En estos moments el R’n’B i el Hip hop li han donat nous matiços al gènere però la essència és la mateixa: el feeling, la pulsació a l’hora de tocar…

Mantenen algun del significat que tingueren en un moment històric determinat? Ha canviat l’espai on es practiquen?

Ha canviat molt el context. Totes les connotacions politiques i de reivindicacions de drets racials s’han perdut (només es mantenen en cert tipus de hip-hop). I això que –com sabeu- el blues es va manifestar com a un cant dels treballadors africans als camps de cotó i el soul i el funk va ser una reafirmació de les arrels afroamericanes… Ara és un gènere musical amb les seues  convencions. Aixó sí, per a molta gent, el gènere negre és el més ric de tots…

Com a membre d’un grup dedicat al blues, funky entre d’altres, quines són les possibles evolucions d’aquestos gèneres?

És difícil dir-ho. Continuament escoltem fusions modernes amb electrònica (Beyoncé, Jay-Z, Common) però també revisions de sons molt més vintage (Meyer Hawthorne, Sharon Jones, The Bamboos, Sweet Vandals). Així que podríem dir que hi ha gent que està experimentant i innovant però contínuament es torna cap a les fonts clàssiques.

Quina capacitat o necessitat d’ampliar públics té?

La música negra és molt poderosa. Bona prova d’això és que el funk, el soul i el hip-hop estan de moda a nivell global. Lideren les vendes i les llistes de les ràdios. El que demostra una gran influència de la cultura afroamericana arreu del món.

Sharon Jones amb els Dap-Kings

Històricament, la ràdio ha desenvolupat un paper fonamental en la difusió musical, que penseu sobre l’estat actual d’aquesta?

Que només difon aquelles propostes comercials dins del gènere mentre que les coses veritablement interessants les has de continuar buscant. La prova és que Sharon Jones pràcticament no es coneix mentre que a Amy Winehouse la coneix tot el món.

Creieu que hi ha una suficient oferta radiofònica que cobreix un camp tan ample i decisiu històricament com la música negra?

No però tampoc d’altres gèneres. Caldrien molt programes especialitzats i això no és fàcil. Entre els més mítics destaque 2 de Ràdio 3: Tren 3 (de blues) i Area Reservada (nou funk, soul)

Amb el canvi de model discogràfic, quin paper creieu que podria jugar la ràdio per donar a conéixer grups nous?

Malauradament crec que el futur passa per una distribució en Internet a ràdios i canals temàtics lliures de drets. D’altra banda, sempre quedaran els formats sòlids per als amants de la música: com, p.e, el vinyl.

Podríeu dir-nos tres discs que us hagen marcat especialment?

Doin’ something – Soulive
What’s going on – Marvin Gaye
Songs in the key of  life – Stevie Wonder

Entrevista realizada en diciembre de 2010

http://www.soulatac.com/

http://www.myspace.com/soulatac

Posts relacionados:

Ricardo Gener: “Existe un circuito a nivel nacional en el que la música negra siempre es bien recibida”

Vicente Fabuel: historias y discos de vinilo

José Lledó: Entrevista en Discos Mardigras!


0 Responses to “Soul Atac: funk i malaltia a l’ànima”



  1. Dejar un comentario

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s


Décadas y estilos

Música en Tránsito

febrero 2010
L M X J V S D
« Ene   Mar »
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728

Comentarios recientes

frutasingular on La imagen de un final: Lynyrd…
frutasingular on Videoarte
org.uk on Coloquio con Jesús Franco sobr…
Desde Tránsito no nos hacemos responsables de los enlaces externos y os animamos a adquirir copias originales (siempre que podáis). Este es un espacio altruista para compartir y divulgar la cultura en el que esperamos podáis conocer cosas nuevas o sorpredentes.

A %d blogueros les gusta esto: