Archivo para 27 enero 2011

27
Ene
11

Eddie Vinson: They call me Mr.Cleanhead

(Article original publicat a Bocabadat)

Mr. Cleanhead

L’ inabarcable nombre de bluesmen que la población negra donà des del sur dels Estats Units fa que sovint es quedem en la linia superficial d’aquells que han conseguit un major èxit comercial. Un dels gegants que no gaudeix de la merescuda repercusió és Eddie “Cleanhead” Vinson. Nascut a Houston, Texas el 18 de desembre de 1917, el polifacètic Vinson combina blues, boogie R&B, swing i bebop amb total solvència. Una vegada més, els músics que tracten lliurement les distintes vesants de la música negra no són tant fàcils de categoritzar com les etiquetes de la industria voldrien.

Com a cantant, Eddie és un clar representant de la tradició surenya del blues i es diu que l’estil vocal del guitarrista Big Bill Broonzy va ser el que més el va influenciar. Com a saxofonista, Eddie va creixer amb les habituals formacions de blues texanes que incluien instruments de vent. Va marxar a Nova York a l’any 42 per tocar en l’orquesta de Cootie Williams on va guanyar notorietat cantant cançons com “Cherry Red”. Pronte, va poder formar la seua pròpia banda quan, inevitablement, el seu saxo alt va caure baix la influencia del Bebop de Charlie Parker. Va ser durant aquest periode quan Vinson va gravar alguns dels seus clàssics, “Old Maid Boogie”, “Cleanhead Blues” i “Kidney Stew Blues” entre d’altres.  Per aquella banda va pasar un jove John Coltrane.

Eddie va tornar a Houston durant un temps, va treballar amb Count Basie i amb Johnny Otis i, en 1961, un dels grans saxofonistes de jazz del moment el va cridar per produir-li un disc. El també saxofonista alt Julian “Cannonball” Adderley, famós per la participació en Kind Of Blue (Columbia, 1959) i per la seua predilecció pel R&B, va recrutar a Eddie per gravar Cleanhead & Cannonball (Milestone, 1961). Va ser Cannonball qui li va oferir a un dels seus idols la oportunitat de gravar un nou disc, cosa que Cleanhead feia anys que no podia fer, on el seu quintet –l’avantguarda del soul jazz del moment- l’acompanyaria amb respecte i qualitat.

Anuncios
22
Ene
11

W.C. Clark: Talent i Història

Article original publicat a Bocabadat

Amb una intensa trajectòria professional que es remonta fins a principis del anys 60, W.C. Clark és una de les grans figures vives de l’escena musical de Austin, Texas. La seua experiència inclou col·laboracions en llegendes locals com T.D. Bell i Blues Boy Hubbard, el soul man Joe Tex i Stevie Ray Vaughan, music al que va tindre baix la seua tutela i al que acompanyà tocant el baix en la seua primera formació, Triple Threat Revue.

La música de W.C. Clark combina el blues, R&B, Soul, balades i rock ‘n’ roll. “En la meua experiència vaig tindre que aprendre eixes categories abans de poder estar satisfet en mi mateix,” aclareix W.C. Clark. Conegut com el padrí del blues de Austin, W.C. Clark parteix del blues per anar a altres llocs. “Pràcticament tot el que toque té blues però no soc només blues. Puc ser blues però puc fer altres coses i altres estils. Vull expressar-ho tot perquè quan toque vull que la gent balle.” Amb aquest caràcter obert i una facilitat natural per definir el soul com “gràcies” i el blues com “açò és el que ha passat,” W.C. Clark continua oferint concerts amb ànima i qualitat als quasi 71 anys. Una de les sues gires europees el va portar a València al 2005.

W.C. Clark és un testig del canvis pels que ha passat el blues des de que es tocava en clubs segretats fins que els universitaris blancs anaven al barri negre per aprendre i obrir comercialment l’estil. Paga la pena descobrir-lo per tornar a comprovar la inabastable quantitat de artistes únics que ha donat la música negra.

08
Ene
11

B.B. King de Gira

(Article original publicat en la revista Bocabadat, Juliol 2010)

La visita de B.B. King a Espanya ha sigut, sense dubte, un dels esdeveniments musicals de l’any. El llegendari cantant i guitarrista del Mississippi ens ha oferit quatre concerts acompanyat d’una sobresalient banda de vuit músics en el que hem pogut comprovar el seu bon estat de forma als 85 anys. Aprofitem la seua visita per rendir-li un senzill homenatge.

Riley B. King va nàixer el 16 de setembre de 1925 i ha recorregut un llarg camí des de les plantacions d’Ita Bena i les seues primeres gravacions a la radio WDIA de Memphis fins al seu actual estat d’ambaixador mundial del blues. Més de cinquanta àlbums i més de 10.000 concerts amb els que B.B ha intentat fer del blues un estil de vida respectable sense perdre de vista els arrels de pobresa i segregació en les que aquest gènere es forma al sud dels Estats Units.

Però B.B. King mai s’ha aferrat massa a eixe sentit trist de tindre el blues sinó que, al contrari, ha tractat de posar-li un somriure al blues i a la vida. Tampoc el seu so segueix la tradició més crua dels bluesmen del Delta del Mississipi com Son House o Howlin’ Wolf sinó que respon a la fascinació per l’elegància i subtilesa de l’estil elèctric de T-Bone Walker. Així, B.B. va desenvolupar un estil amb swing i presència de vents i piano que encara es pot apreciar als seus concerts actuals.

Agraït pel suport rebut i convençut d’expandir el blues, B.B. King ha compartit escenari i estudi amb infinitat d’estrelles del rock i el pop que han pogut presumir de tocar amb ell. Reconeix que “abans que ells aplegaren era molt difícil fer-se conèixer i que se’ns acceptara” però afirma que “la música és un denominador comú que pot reunir a gent de tots els colors i orígens.”  Convençut de que “encara pot fer coses pel seu compte”, en l’actualitat B.B. compta amb el seu propi canal de radio, amb un museu dedicat al blues i un darrer disc, One Kind Favor (Geffen, 2008), de versions de temes clàssics.

No és gens sorprenent que pense seguir així fins els final perquè per a ell el blues no és un treball, ni un estil sinó una forma de viure.




Décadas y estilos

Música en Tránsito

enero 2011
L M X J V S D
« Dic   Feb »
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  

Comentarios recientes

frutasingular en La imagen de un final: Lynyrd…
frutasingular en Videoarte
org.uk en Coloquio con Jesús Franco sobr…
Desde Tránsito no nos hacemos responsables de los enlaces externos y os animamos a adquirir copias originales (siempre que podáis). Este es un espacio altruista para compartir y divulgar la cultura en el que esperamos podáis conocer cosas nuevas o sorpredentes.